Feminisme materialista

El feminisme materialista destaca al capitalisme i al patriarcat com a punts centrals per entendre l'opressió a la dona. Per al feminisme materialista, el gènere és vist com una construcció social, és a dir, els rols de gènere són forçats per la societat. Un exemple seria el fet que les dones hagin de tenir fills.

La visió ideal del feminisme materialista és una societat en la qual les dones són tractades social i econòmicament igual que els homes. La teoria està més centrada en el canvi social que en buscar una transformació dins del sistema capitalista.^[1] Jennifer Wicke defineix el feminisme materialista com «un feminisme que insisteix en examinar les condicions materials sota les quals acords socials, incloent aquells de jerarquia de gènere es desenvolupen [...] El feminisme materialista evita veure aquesta (jerarquia de gènere) com l'efecte d'un singular [...] sinó com l'efecte de la xarxa de relacions socials i psíquiques que configuren un moment material històric».^[2] Wicke declara que «...El feminisme materialista argumenta que les condicions materials de totes les classes juguen un rol vital en la producció social del gènere i analitza les diferents maneres en què les dones col·laboren i participen en aquestes produccions».^[2]

El feminisme materialista també considera com dones i homes de diverses carreres i ètnies, es troben mantingudes en el seu estat econòmic més baix a causa d'un desequilibri de poder que beneficia als qui ja són privilegiats, protegint així l'statu quo d'aquests últims. Feministes materialistes qüestionen si les persones tenen accés a una educació lliure, si poden seguir els seus camins professionals, si tenen accés o oportunitat per fer-se rics, i si no, quines restriccions econòmics o socials els impedeixen fer-ho, i com això pot ser canviat.^[3][4][5]